Filosofia - Tema 2 (Plató)

Obra literària: Diàlegs

Malgrat que no li agrada escriure, és un gran escriptor. S'ha conservat la seva obra divulgativa, s'ha perdut tot el material de suport a les classes de l'acadèmia.
Plató escriu en forma de diàleg. El coneixement es un procés, no es fix. El diàleg així, a diferencia de l'assaig, mostra diferents opinions.

1) Diàlegs de juventut o socràtics (399-389 a.C): L'apologia de Sócrates.
2) Diàlegs de transició (388-385 a.C): Menó (innatisme de la inteligència), i Gòrgies.
3) Diàlegs de maduresa (385-370 a.C), són teories impactants de Platò, on el protagonista es Sócrates:
El Banquet/El convit: Parla de l'amor (mite d'Eros).
El Fedre: Un noi molt valorat, però que de grana traït el país (mite del carro alat).
El Fedó: Parla dels últims moments de Sócrates, de la immortalitat de l'ànima.
La república: Teoria política, model de societat ideal, teoria del coneixement (mite de la caverna).
4) Diàlegs crítics (369-362 a.C)
Parmènides: Crítica a la teoria de les idees.
Teetet: Crítica a la teoria del coneixement.
5) Diàlegs de la vellessa (361-347 a.C)
Timeu: Teoria cosmológica que després parla d'un gran arquitecte.
Carta VIIa: Critica a l'escriptura.

El dualisme Platònic

Pregunta ontológica (i metafísica)

1) Qué es la realitat?: Existeixen 2 realitats:

-La material: Mòn de les idees: Intel·ligible: Raó
-La ideal: Mòn sensible: Sensitiu: Sentits

2) Qué és l'ésser humà? (ética, política, antropologia): 2 realitats

-Ànima
-Cos

3) Qué és el coneixement, i com podem conèixer? (epistemològica/gnoseològica), 2 formes de se coneixement:

-Sentits
-Raó
Teoria de les idees

El món de les idees està jerarquitzat.

Món sensible: Sentits: Doxa
Món inteligible: Raó: Episteme

Dialèctica: Construir idees

Dialèctica ascendent: Idees concretes: Abstractes
Dialèctica descendent: Idees abstractes: Concretes

Idea més abstracta: BÉ

Teoria de l'anima, l'antropologia de Plató

Creu en al reencarnació de l'ànima.

En el Fedre parla del mite del carro alat.

Ànima: 3 parts/ànimes:

1) Ànima racional: Situada al cap, és l'ànima propiament dita i l'encarregada de dirigir el conjunt d'acord amb la raó. Conductor, (humans).Areté: Prudència
2) Ànima irascible: Radicada al pit, es la seu del impuls noble, del valor, de la força de voluntat. Cavall de la dreta, (humans i animals). Areté: Fortalesa
3) Ànima concupiscible: més lligada a la terra i al desig, té la seva seu, naturalment, al ventre. Cavall de la esquerra, (humans, animals i vegetals). Areté: Temperança

Si els 3 aretés, (las 3 virtuts), estàn equilibrades, apareix una quarta, la justícia.

*Areté: Virtut

L'Eros (el banquet)

Segons Plató, una forma d'arribar a la idea del bé, es la dialèctica (episteme). Una altra forma és l'amor. A “El Banquet”, els personatges parlen personalment sobre l'amor.

Mite d'Eros (en veu de Sócrates)

Quan va néixer Afrodita (la bellessa), els déus van celebrar una gran festa. Allà, un dels primers era Poros (la abundància) i va beure molta ambrossia i es va embriagar. Llavors, quan la festa s'estava acabant va arribar Pènia (la mancança) i va engendrar un fill amb Porors, i aquest fill es Eros.

Sòcrates diu que Eros té 2 vessants: El pobre, desvalagut amb carències, pero tambè (com es fill de Poros), sap trobar recursos.

Eros, segons Plató, es un daimon.

El Déu Eros és com els filósofs, es conscient de les seves mancançes, però sempre intenta trbar les solucions.

Segons Plató, el coneixement es innat, el que fa l'ànima és recordar: Remniscència o Anamnesi.

Purificació o catarsi

Com menys enganxat estiguis al món sensible, més aprop series del món de les idees.

Els grecs conceben l'ànima com un principi vital.


Las 3 argumentacions/proves per a demostrar la immortalitat de l'ànima (El Fedó)

1) Remniscència de l'ànima: Si tot coneixement és reminscència, vol dir que l'ànima no ha tingut una existència anterior a la vida de la cual viu. Si ha tingut una existència anterior, per la llei universal dels oposats, vol dir que si ha tingut una existència anterior, ha de tenir una existència posterior (ÀNIMA=ETERNA)

2) Parteix de la tesi del principi de la Semblança. Es diu que nomès allò semblant pot conèixer allò semblant. Si les idees són eternes, també ho és l'ànima que les coneix.

3) Els éssers sensibles participen de les idees. Si lànima participa de la idea vida, per principi de no contradicció no pot participar de la idea mort.

Plató és el primer filósof sistemàtic.

Ética

- Orientació cap al món de les idees.
- Per saber l'actitud moral d'algú, cal saber si s'orienta cap al món de les idees o cap al món sensible. Està orientada al bé comú (la política està per sobre de la ética.)

Per a Plató, la ética està per sobre de la política.

Dues orientacions étiques:

- Al plaer: Cercarà allò agradable: Retórica: Sofistes
- Al bé: Cercarà allò veritable: Dialèctica: Socràtes, Plató, Aristótil


Política (la república i les lleis)

A la república fa un model de societat ideal, que es una Polis. Està dividida en 3 classes socials:

- Governants: Surten dels millors guardians. Són instruits sobre la idea del bé. Els seus deures més importants: educar les noves generacions i establir les pautes per ascendir o descendir en les classes socials.
- Guardians: Els més importants. S'encarreguen de protegir la república dels enemics externs i dels problemes interns. Dominen la seva ànima relativa. Educats en dos aspectes: cos (gimnàstica), i ànima (art). Dels 20 als 30 anys reben educació.
- Productors: S'encarreguen de produïr els béns materials de la república. Dominen la seva ànima concupiscible.


Guardians (50% homes i 50% dones): Han de renunciar a la propietat privada. Viuran en campaments apartats de forma austera, i ho compartiran tot. Quan tenen certa edat han de renunciar a tenir família i fills, si els tenen, els fills seràn fills de tots.

Dels 20 als 30 anys: Educació científica
Dels 30 als 35 anys: Dialèctica
Dels 35 als 50 anys: Treballen com a guardians ocupant càrrecs de responsabilitat
Als 50 anys: Els millors guardians esdevenen governants


Amb la mor de Dío, escriu les “lleis”, qué és crític amb el seu propi model.

Les lleis

Concepció de la vida i la història: etern retorn

Aristocràcia-Savis
Timocràcia-Militars
Oligarquia-Rics
Democràcia-Poble
Tirania-Tirà (dictador)

El Fedó (sobre l'ànima)

Tesis platóniques:

- Les idees són la causa de les coses (teoria de les idees)
- El coneixement es innat (teoria de la noesologia)
- Dualisme entre cos i ànima
- Purificació de l'anima
- El filòsof es prepara per a la mort mitjançant el coneixement

Està escrit en 5 actes (és un drama), que parla sobre la mort de Sócrates. Te un próleg i un epíleg.
El narrador es Fedó, que va ser testimoni de l'últim dia de vida de Sócrates, i li explica a un altre personatge.
És un diàleg entre 3 personatges, (Sócrates, Cebes i Simmias)

Pas del llibre:

1) Trobada de Fedó i Equècrates
2) Parlament introductori de la immortalitat de l'ànima (Sócrates)
3) Arguments sobre la tesi: Llei de contraris, remniscència i afinitat de l'ànima amb les idees.
4) Discussió dels arguments (dialéctica9 i crítica al escepticisme dels sofistes.
5) Nova argumentació de Sócrates a partir de les discussions anteriors.
6) Mite del més enllà (es parla sobre la Terra i de l'Ades)
7) Descripció de l'actitud de Sócrates i dels fets de la seva mort.