Filosofia - Tema 1.

1. El pas del mite al logos

És el pas de les creences i les mites (irracional) a un pensament més racional, succeeix a l'antiga Grècia, al segle VII a.C. Va suposar un canvi de mentalitat, van començar a pensar amb la raó i van deixar de creure en coses sobrenaturals. Succeeix a la ciutat de Milet, (costa jònica)

La gent deixa de creure en la sobrenaturalitat perquè observa que atribuir les causes de les coses a uns éssers que no veiem és irracional, i comencen a veure més importància a la raó.

Com a conseqüència d’això s’eliminen les ordres sacerdotals i perden tots els poders (la religió en si perd poder.)

Una de les causes és que els grecs estan entre occident i orient, comença a haver més riquesa i aliments però per poder sobreviure necessiten desplaçar-se per adaptar-se a les novetats. Comencen a escampar el comerç i l'economia es fa més forta, fent que entrin en contacte amb més cultures i veuen que la seva mentalitat ideològica no és del tot certa.

L'origen del pensament racional: la transició cap al logos

Els poders dels déus comencen a cedir i a perdre credibilitat i van començar a aparèixer lleis i un ordre que sotmet a la societat. Apareix la physis (naturalesa abstracte) i el Cosmos (univers).

Logos(raó) à Mite

Physis à Gaia, Dèmeter,Artemis,Hera
Cosmos à Uranos, Helios, Selene

No hi ha res que romangui, tot està en constant moviment i tot és diferent. Descobreixen que totes les coses tenen un element en comú i comencen a fer hipòtesis.

Els monistes: Un sol arjé. L'Arjé és el principi constitutiu de tota la physis:

- (625 -546) Tales : Aigua (perquè pot adquirir els 3 estats de la matèria).
- (610) Anaximandre : Apeiron (element abstracte) – allò indefinit.
- (585 -524) Anaxímenes: Aire.

Els pluralistes diuen que hi ha més d'un principi constitutiu(mes d’un arjé)

- (495-435) Empèdocles: Introdueix el concepte d'element (4 elements), aire, terra, aigua, foc. Amor i odio s’alteren en la unió.
- ( segle V) Anaxàgores: Llavors (Homeomeries)
- (460 – 370) Demòcrit (Leucip) : - Àtoms (infinit nombre).
- Buit on es troben els àtoms.

(els àtoms estan en constant moviment, xoquen i es creen les materies).

Els Pitagòrics

Al sud d’Itàlia, a Sicília , concretament a Crotona es crea l'escola pitagòrica que és com una escola secreta, una mena de secta en la que participa molta gent. Ensenyant mates, geometria... Els pitagòrics fan una barreja entre religió i ciència. Una religió òrfica d’Egipte. Enfoquen la physis des del punt de vista de les matemàtiques i creuen en el dualisme (cos – ànima)

Arjé: (Els nombres)Dos tipus:
Parell: Il·limitat, Múltiple, Esquerre, Femení, Moviment, Corba, Mal, Cercle, Foscor
Senar: Limitat, Unitat, Dret, Masculí, Estàtic, Recta, Bé, Quadrat, Llum.

Els pitagòrics no eren geocentristes, creien que l’univers era perfecte, creien en un foc com a centre del univers
Microcosmos: ésser humà
macrocosmos: univers

5 elements: foc, terra, aire, aigua, èter.

De la mateixa forma que està constituït l'univers, està format l'ésser humà.

ANALÍTICS I DIALÈCTICS

Heràclit d'Efes (544 – 484 aC)

Les seves frases són fosques, escriu en forma d'aforismes (frases obertes que fan reflexionar). És el fill del rei d'Efes, renuncia als seus drets i es dedica només a estudiar filosofia. Diu que els deus són massa humans. És el filòsof del canvi de moviment;
tot està en constant canvi i moviment . “Panta rei” (tot flueix, tot està en constant esdeveniment). “La guerra es el pare de totes les coses” (totes les coses neixen per enfrontament d’elements contraris).

-Arjé: foc. Perquè està en constant moviment, tot surt del foc, tot torna al foc...
-Logos: “ésser superior, divinitat i la intel·ligència”.

Dos tipus de essers humans (desperts i dormits), els dormits no son capaços de veure el Logos i veuen els canvis sense sentit (veuen les coses desordenades de la natura), mentres que els desperts veuen el Logos.

-Panteisme: postura que diu que tot és déu (deu esta dintre de tot).

Parmènides d'Elea ( 540 – 470)

Comença a parlar de l’ontologia (part de la filosofia que estudia de l’essència de les coses).

Funda una escola: Escola Eleàtica. Comença amb la lògica, són formals, influències pitagòriques. Des de jovenet havia estat amb els pitagòrics.

Escriu un llibre “el poema” que explica en que consisteix el coneixement vertader. Utilitza metàfores, etc.

Parla de dues vies de coneixement:

- A l’engany: Coneixement a partir dels sentits (DOXA).

- A la veritat: Coneixement a partir de la raó (EPISTEME).

Només la raó ens porta al coneixement de les coses.

Diu que pensar és ésser (existir), per tant, diu que: L'ésser és, el no-ésser no és. Diu que l’ésser es etern.

Trets de l'ésser: etern, únic, immòbil(perquè l’espai no existeix), homogeni, engendrat (no nascut) i esfèric (perquè una esfera es perfecte) indivisible.

Atenes sV a.C

La filosofia deixa d'estudiar la physis (arjé) i comença a estudiar l'ésser humà i els seus productes (gir antropocèntric). A aquesta etapa se l'anomena il·lustració grega.

La democràcia d’Atenes

Era molt directa, la gent escollia directament els seus representants. Els ciutadans d'Atenes eren els homes nascuts a Atenes i majors de 30 anys.

Els Metecs no havien nascut a Atenes però eren grecs. Per tant un ciutadà és un individu que viu en una democràcia i que el govern reconeix els seus drets.

Els governants eren arconts o estrategs. Les dones no eren ciutadanes (no tenien drets) excepte aquelles d'una alta importància, els esclaus tampoc eren ciutadans i els Metecs(anomenats idiotes). Els Metecs es dedicaven a educar la joventut d’Atenes, també feien d’advocats, assessors...

ELS SOFISTES

Eren educadors, de fora d'Atenes (metecs). Assessoraven a la gent amb problemes legals , per tant eren com advocats. Tenien un gran saber de tots els temes.

Trets comuns dels sofistes:
- Escepticisme → No hi ha res segur. Defensa el dubte constant.
- Subjectivisme → Cadascú pot tenir el seu punt de vista
- Relativisme → No hi ha lleis universals i necessàries (qualsevol veritat o mentida es relativa.)
- Importància del llenguatge → Per poder manipular els sentiments de les persones per a poder convèncer. La oratòria podia ser retòrica (fer caure en contradicció) o heurística (art de parlar correctament).
- Convencionalisme de les lleis → Les lleis són un acord fetes per la societat (no hi ha lleis universals).
- Llei → -Natural: Physis (cercar els plaers i evitar el dolor, el domini del més fort
-Societat: Nomos (lleis que estableix la societat).

Gòrgies (sofista)

Escriu una sèrie d’enunciats que introdueixen una postura “Res no existeix, si existeix alguna cosa no podria ser coneguda, si pogués ser coneguda podria ser comunicada”

Nihilisme: la única cosa que hi ha és un no res i un sense sentit. No existeix res, hi ha un immens buit. Per tant Escepticisme absolut ,no realitat, no coneixement, no possibilitat de comunicar-se.

Sòcrates (469-399 Atenes)

Figura emblemàtica, d'heroi , fill d'un escultor i una llevadora.

Lluita a la guerra del Partenès on es valorat per la seva valentia, resistència, control. Viu a Atenes de forma molt modesta, és de classe mitjana. No té ambicions polítiques i tot el seu interès està enfocat cap a la ètica. Molta gent jove el va seguir, plató l’idolatrava.
A l'any 399 Sòcrates és acusat per 3 ciutadans d'impietat cap als deus i de corrompre al jovent amb les seves idees. Se li fa un judici i han de dictar sentència

Apologia: Escrit de Plató que parla sobre el judici. Sòcrates es declara innocent i els altres demanen la pena de mort → beure la cicuta (un verí). Sòcrates es nega a la condemna perquè ell no és culpable. Passa un temps a la presó, subornen als carcellers perquè pugui escapar (uns amics amb mol de poder), ell es nega i accepta les lleis del Nòmos, el maten.

L'objectiu de Sòcrates era d’intel·lectualisme moral, cercar valors morals vàlids per tothom.

La universalitat dels valors → dintre nostre hi ha moralitat i a través de la raó podem arribar a conèixer aquests valors morals. El seu mètode es basa en parlar amb la gent per a través de la raó conèixer aquests valors.
Coneixement = bé
Ignorància = mal

El diàleg socràtic

Es definia com la mosca collonera d'Atenes. Parlava i deia tot allò que ningú deia I era corrupte.La recerca del coneixement és una tasca col·lectiva.

Diàleg socràtic → Ironia: Destrucció de la doxa de qui parla. L’actitud és irònica. Dir una cosa per mostrar la seva contrària
→ Maièutica: Definir racionalment, argumentant. i descobreixes que no saps res perquè et bases en la teva pròpia experiència. Intentar trobar la universalitat. Recerca de valors universals.